Desterritorialitza el barri, okupa i resisteix
Cada barri té territorialitats, zones, espais plens de significats i els seus corresponents individus significadors. Tot barri té territoris residencials de diferents classes, places, bars, supermercats amb significats i essències diferenciades. Al temple del consumisme on un compra tot el que necessita durant una setmana no s’hi pot dormir, als canals de circulació de les màquines letals de transport no es pot caminar. Aquests significats són pertorbats de ves en quan: un supermercat és escenari d’un flashmob, una carretera és escenari d’una manifestació. Però aquestes pertorbacions acaben en un instant, i el barri torna a tenir línies definitòries marcades a l’interior i exterior.
Aquestes territorialitats canvien freqüentment. Molts barris obrers han patit gentrificació i s’han convertit en barris de rendes altes i alts preus de lloguers, amb la transformació que això suposa. Zones industrials s’han reduït, arrasat i transformat per formar zones residencials, edificis vells han sigut demolits per construir residències d’alta renda.
Potser la reterritorialització més destructora, totalitzant i danyina és la produïda per la civilització i els seus efectes ecològics. Tant a escala nacional com local, la civilització s’expandeix, elimina els seus adversaris, conquereix espais per el seu benefici i destrueix tot allò que no sigui ella mateixa. Per definició, genera zones “civilitzades”, és a dir, zones on les coses funcionen com haurien de funcionar, on hi ha una pau social i civil aparent, on els problemes es solucionen a través de les vies que la civilització vol que es solucionen. Com a conseqüència lògica, genera zones bàrbares, on les coses no funcionen, on el llarg braç civilitzador de la llei ha de ser present per controlar-les i eventualment destruir-les, zones enemigues de les quals s’ha de defensar. Totes aquestes significacions no són res més que l’invent mediàtic de la civilització i els seus defensors.
L’estat actual de la propietat privada, de les forces de repressió, del control mediàtic sobre la informació… és només la culminació del procés històric del mode de producció civilitzat. Els temples de consum anomenats supermercats, la crema de producte agrari per els dictats del mercat europeu, el predomini del treball i transport en el nostre horari, la caritat institucionalitzada, les explotacions financeres que mercadegen la habitatge… tot això és la culminació dels mecanismes repressius que els més beneficiats en el mode de producció civilitzat han creat per a protegir-se. El nostre mode de vida, civilitzat, és només un altre mecanisme més. Vivim sota els dictats del mercat, sota el respecte per la propietat privada, sota el govern cultural del patriarcat i sota el respecte per la nova divinitat en forma d’Estat i Ciutadania.
Des de la divisió de ciutat i camp, des de la divisió entre humà i natural, s’han creat regles. Des de la primera tanca separant bestiar o hort de la salvatge natura ha crescut sense prospecte de parar el nombre de fronteres. A cada frontera sempre hi correspon una regla escrita, implícita o física, especificant qui pot i qui no pot travessar la frontera. A on les tanques dels horts neolítics distingien entre humà i no-humà, ara els panys i intèrfons distingeixen entre admès i inadequat. No pots entrar al metro sense tiquet. No pots entrar a una casa sense clau. No pots sortir de la presó sense el permís de l’estat. Les regles restringeixen accés segons la funcionalitat del espai: en comprar un tiquet admets que vas a utilitzar el metro per desplaçar-te, en matricular-te a l’escola permets sotmetre’t a les regles escolars i als principis ensenyats.
Només s’han pertorbat aquestes regles amb la força. La funcionalitat de l’asfalt s’ha desafiat amb manifestacions, la propietat privada d’un banc s’ha desafiat amb ocupacions, el mercat lliure s’ha desafiat amb el robatori. Això no vol dir que la regla és el civisme i la oposició a la regla és la violència desmesurada, sinó és indicació de que tota regla és violència i que tota restricció comporta un càstig imposat.
La divisió del barri en fronteres, en espais privats, en portes i tanques… aliena a la veïna, expulsa a la racialitzada, elimina l’empatia i destrueix els significats personals dels veïns cap al barri. La solució als malestars portats per la territorialització civilitzada no passa per nous repartiments de propietats, per redistribucions d’espais restringits a través una burocràcia, ni a la creació de centres de producció i distribució. La solució als problemes creats per les fronteres dintre dels barris passa per la destrucció de les fronteres dintre dels barris: la solució a la territorialització civilitzada és la desterritorialització.
Vols res? Agafa-ho! Tant sols i en conjunt, trenqueu les barreres que es posen entre vosaltres i el que necessiteu. Hi ha gent sense casa i casa sense gent: forceu el pany i entreu! Okupa i resisteix! En ignorar la sacrosanta propietat del banc sobre la casa destruïu la frontera entre la casa i el barri, entre l’habitatge i els habitants. En saltar la tanca del metro rebutgeu la limitació física als vostres desitjos, compliu amb el vostre desig libidinal de moviment. Al saltar la porta de l’escola per reunir-vos amb els amics rebutgeu el currículum estatal-capitalista que s’imposa a tot membre decent de la societat, us separeu de la presó infantil i del complex educatiu-industrial.
Vols no dependre del supermercat i de tenir diners per alimentar-te? Fes créixer el teu hort, organitzat amb les amigues, saqueja el súper i treu les llavors de les verdures. Destrueix la divisió ciutat/camp, destrueix la divisió treball/lleure. Amb el temps, i a mesura de que el col·lapse climàtic i les contradiccions del capitalisme permetin més i més acció, trencarem els panys, arrancarem l’asfalt, obrirem les presons i cremarem els bancs. I quan haguem aconseguit destruir les fronteres locals i nacionals i tinguem un món una altra volta salvatge serem per fi capaços d’enfrontar-nos als problemes ecològics que hem heretat del sistema civilitzat.